Primer problema: els dispositius flashdisk, càmares digitals i altres artilugis no es porten massa bé amb el sistema /dev tradicional de Linux, dos grans inconvenients son, primer que segons l’ordre en que els conectis cambiarà el fitxer, i després que no tenen propietari, i un flashdisk es d’un usuari concret del sistema molts cops.
Per aixo van fer l’udev que soluciona aquests problemes i altres com poder fer un “ls /dev”. Pero udev necesita el hotplug per funcionar, així que s’haurà de tenir suport al nucli i instalar el paquet hotplug de debian que instala tota una série d’scripts per fer funcionar-ho.
Nou problema: hotplug retrasa molt l’arrencada i parada del sistema, en un portàtil casi resulta inusable, i si tens els mòduls necesaris a /etc/modules, no veig per que hotplug ha de comprovar res, l’ordenador arranca molt més ràpid sense hotplug
Situació: debian + udev + hotplug en marxa (després d’unllarg arranc ;).
Solucio: # lsmod | cut -d ” ” -f 1 >> /etc/modules; rm /etc/rc?.d/*hotplug*
Despres s’hauria d’editar una mica el /etc/modules per que, per exemple, la tarja de so carrega molts mòduls que venen tots del driver, si carregues el modul del driver els altres venen darrera, així que a /etc/modules no hi fan res; el mòdul de la targeta gràfica es carrega amb les X i tampoc cal tenir-lo a /etc/modules, etc, etc…
I voilà! Linux arranca sense perdre temps amb el hotplug, tenim els mòduls necessaris i a mes a mes l’udev funciona 🙂 Això últim no ho tenia massa clar, jeje.
Abans d’executar aquella comanda haurieu de saber que feu… si no l’enteneu jo no l’executaria.
sobre regles udev
Segon problema: la xarxa per dhcp quant no n’hi ha s’ha d’aturar amb ctrl-c quant intenta detectar la configuració (o esperar-se massa temps) ja que dhcp busca servidors i espera les respostes que no arriben. Knoppix i derivats posen el procés en segon pla, així no molesta. Però en el cas d’un portàtil on pots enxufar-lo a vàries xarxes, com a casa i a la facultat, posar el dhcp en segon pla quant arranca no acava de solucionar tots els problemes: a casa, normalment, la red es configura estàticament, i a la facultat i xarxes semblants per dhcp; així doncs, en un dels dos casos s’haurà de configurar manualment i tenir l’altre “per defecte”, un inconvenient (i problema si l’usuari del portàtil no convé que tingui accés a root). A més, si també l’uses a la feina i/o a una altra casa amb IP, màscara, gateway diferents… ya la liamos 😉
Solució: aptitude install laptop-net intenta detectar en quina xarxa està enxufat i actuar en consecuència (dhcp o configurar la tarja de red segons toqui, llegir l’enllaç). El dhcp ja no molesta a l’arranc i ni tan sols està en segon pla, simplement s’executa quant hi ha xarxa dhcp 🙂
Autor: utopic
