Com aprofitar els PC “vells” ? Com a vells em refereixo a aquells que ja no podem utilitzar ni per navegar per internet (cada vegada les pagines porten mes fotos i animacions) ni tan sols per utilitzar-lo com a PC d’oficina (parlo d’openoffice, no del WordPerefet per a DOS 🙂 ).
El cas es que en el congrés Hispalinux vaig assistir a una conferencia on s’explicava com una escola de les Canaries havia muntat una aula d’informatica per als nens a base d’ordinadors vells (majoritariament cedits per empreses que els llençaven) i un sol servidor (un bonet, amb dos processadors i una burrada de RAM). Com és lògic es molt mes barat un bon servidor que 30 bons ordenadors.
El que és va usar en aquesta escola va ser el LTSP (Linux Terminal Server Project). La idea és sencilla els PCs terminals en arrencar es baixen el kernel per tftp des del servidor, arranquen i monten el directori root (/) remotament per NFS en el servidor. D’aquesta manera el terminal ni tan sols necessita disc dur.
Per a que el terminal pugui arrencar remotament necessitem una ROM en la tarja de xarxa (com en els ordinadors dels laboratoris de la facultat), però com que no és lo mes normal, podem emular el funcionament d’aquesta ROM des d’un disquet gràcies a la gent de www.Rom-O-Matic.net que tenen un creador d’matges de disquet en la propia pàgina (segons model de tarja de red).
Després tambe necessitem instal·lar en el servidor el paquets que proporcionen LTSP: ltsp_core, ltsp_kernel, ltsp_x_core, ltsp_x_fonts. Estàn en format RPM TGZ i com no amb DEB.
Un cop els tenim tots instal·lats necessitem configurar els serveis del servidor: TFTPD DHCPD i NFS(sinó els tenim instal·lats caldrà fer-ho). Per sort els nois de LTSP han fet un petit script que ens els configura tots per nosaltres, en el meu cas (instal·lat des de DEB) l’script estava en /opt/ltsp/templates/ltsp_initialize. Només caldrà editar tres arxiuets: 1. /etc/dhcpd.conf Per assignar la adreça MAC del terminal a una IP, 2. /etc/hosts Per posar cada nom de terminal a una IP i 3. /opt/ltsp/i386/etc/lts.conf Per a les configuracions de pantalla i altres dels terminals.
Arribat fins aquí i havent fet tot el que deia a la documentació de LTSP, no em funcionava, el terminal agafava correctament la IP pero no es baixava el kernel. El problema era que el servidor TFTP(Trivial File Transfer Protocol) no el deixava accedir correctament al direcori de la imatge. Llegint en una llista vaig trobar la solucio, afegir/modificar a /etc/inetd.conf la següent línia:
tftp dgram udp wait nobody /usr/sbin/tcpd /usr/sbin/in.tftpd /tftpboot On l’ultim camp és el directori on tenim el nucli.
Segur que em deixo moltes coses i no he posat cap exemple dels arxius de configuració, però seria duplicar feina ja que la documentació de LTSP és molt aclaradora. Aquí teniu els enllaços:
http://www.ltsp.org/documentation/instruction-3.0-es.htm
http://www.ltsp.org/documentation/ltsp-3.0-4-es.html
Autor: llpamies
Desde el wiki d’hispalinux dedicat al projecte ltsp:
http://ltsp-es.hispalinux.es/tiki-list_file_gallery.php?galleryId=1
Molt bons documents aquests de hispalinux. Gràcies no coneixia l’existència de LTSP-ES.
El problema que em trobo actualment amb el terminal es que la tarja gràfica és dolenta (mes ben dit vella) i nomès m’aguanta una resolució de 800×600 píxels, això fa que el Mozilla o L’OO no es veigin com m’agradaría. No tot es tan bonic 😉
Yo hasta ahora sólo he utilizado un pentium I como terminal X, y la cosa va fina, pero claro, necesita tener disco duro y linux instalado.
Pero precisamente la semana pasada tuve que prestar el disco duro de este ordenador a un amigo… la oportunidad justa para probar este sistema…
Semblo el pallo dels links… bueno, més info sobre el que diu proclamo, les terminals X remotes:
Article de PuntBarra molt recent:
http://puntbarra.com/node/view/1574
Semblo el pallo dels links…
Como apoyo moral, os paso el link con el que configuré mi terminal X (por cierto, en Red Hat al estar un par de minutos sin tocar nada en el terminal,la conexión se me colgaba, pero en Debian va finísimo).
Hola, potser, quan dius que no es veu bonic, vols dir que es veuen pocs colors, la resolució no és la culpable.
Amb màquines 486 “només” he pogut definir 8 bits de profunditat i 800×660, i es veu la “trama”.
En màquines Pentium i targes Cirrus i S3 d’un MB de vídeo, he pogut definir 16 bits de produnditat: es veu perfecte.