Salou rebutja introduir gradualment el programari lliure

Dijous passat vaig veure amb tristesa i indignació com l’Ajuntament de Salou (http://www.salou.org) rebutjava una moció que propugnava l’ús de programari lliure i en català en els seus ordinadors

A l’equip de govern no li dol la important despesa econòmica que costen les llicències de sistemes operatius, paquets ofimàtics i altres -que paguem els ciutadans-, ni qüestiona la innegable dependència que suposa disposar del 100% de programari propietari, en un altíssim percentatge de Microsoft.

Aquesta empresa gaudeix d’un tracte inigualable, “s’adjudica” sucosos contractes amb l’Administració sense concurs públic.

Per l’equip de govern tampoc te cap importància que, llevat d’un parell d’ordinadors on s’està “provant” el Windows en català, a la pràctica totalitat s’utilitzi el castellà. S’ha arribat a escoltar que veure el sistema operatiu en català resulta “xocant” a segons qui, per la manca de costum. Tot plegat pot qualificar-se d’esperpèntic pel gran desconeixement mostrat pels qui governen Salou als inicis del segle XXI. Ni tan sols s’han mostrat disposats a introduir programari lliure i més respectuós amb la llengua catalana en indrets com la Biblioteca Pública Municipal o el Punt d’Informació Juvenil, llocs que, amb la participació dels joves, es podria teixir un altre futur en aquest camp.

Sense cap dubte, s’ha perdut una oportunitat d’avenç important en un nucli com Salou, que un cop més veu com el seu Ajuntament desprecia l’assoliment de cap lideratge en el Camp de Tarragona.
Autor: jaumeIsalou

Qemu (el vmware&&virtualpc libre)

Hoy ma dado por probar el Qemu así que voy a relatar la experiencia.

Para quien no lo sepa, Qemu es un “vmware” o un “virtualpc” libre. Para quien no sepa que son esas dos cosas os diré que es un ordenador virtual.

Para que lo entendais mejor,esos bixos pueden emular un mac o un pc, o sea, el harware, en una ventanita por software. Y por supuesto instalar en ese hardware ficticio, software.

Aquí voy a relatar el intento de instalar el windows 98 sobre esa máquina virtual.

Lo primero es crear nuestro “disco duro ficticio”

lluna:# dd if=/dev/zero of=/opt/qemu.disk bs=1024 count=300000

El segundo parametro indica el fichero que se creará y el último numerito es el tamaño (300 MB). Ahora tenemos que crear una imagen del CD del windows 98, para ellos primero montamos el cdrom.

lluna:# mount /cdrom

Y ahora creamos la imagen

lluna:# dd if=/dev/cdrom of=/opt/w98.img

Que ocupará tanto como el contenido del CD del win98. Ahora ya estamos preparados para iniciar el qemu.

lluna:# qemu -boot d -hda /opt/qemu.disk -cdrom /opt/w98.img

-boot d indica que iniciaremos desde el cdrom. Bien, ahora apretar corriendo la tecla 2.

No se porque entra directamente en la primera opción que muestra el win98 que ahora no recuerdo cuala es pero qe no es la correcta.

Vale, se iniciará la instalación y demás. Cuando el win98 se reinicie por primera vez, cortar la simulación y poner.

lluna:# qemu -boot c -hda /opt/qemu.disk -cdrom /opt/win98.img

Así le decimos que arranque desde el disco duro. Viene a ser como cuando sacais el CD del win98 en el primer reinicio. Y guala ya lo teneis o deberiais tenerlo.

Observar que en la terminal el qemu muestra un prompt. help para ayuda, stop para parar la simulación, c para continuarla.

Bien, problema. No he podido instalar el win98

Resulta que mientras se ejecuta el qemu la CPU esta al 100%, con lo cual mi portatil se le dispara el ventilador. Nada grave sinó fuera pq se me ha quedado detectando el harware literalmente dos horas.

Luego ha continuado y se ha quedado media hora más en actualizando configuración. Así que he apagado y lo he dejado estar para que no sufriera mi pobre toshiba.

Así que si alguien llega hasta el final, ya comentará algo.

Autor: davidcg

Weblogs: Un fenòmen creixent a Internet (Liferea)

Ja fa un temps que s’han posat de moda arreu del món els anomenats weblogs, pàgines personals, o traduït literalment diari web. Tambè s’anomenen bitàcores. Bueno, m’agradaria parlar d’aquest fenòmen creixent a Internet i concretament parlaré d’una utilitat que crec que és molt útil: la subscripció a un weblog:

- La sindicació: La sindicació és el procés per el qual un usuari es pot “subscriure” a les actualitzacions d’un weblog. Això consisteix en la lectura per mètodes online o offline d’un arxiu especial, un arxiu RSS (anomenat feed).

- RSS: RSS és una derivació d’XML, un sistema de presentació de dades per a les planes web d’Internet. Mitjançant aquests tipus d’arxiu, tambè anoments “RSS feeds”, s’han pogut desenvolupar programes que poden llegir aquests arxius, i dur a terme una presentació de cada una de les noticies que s’han anat introduïnt a un weblog. Els propis weblogs, són els encarregats de dur a terme aquesta actualització. Així doncs, només cal indicar la URI de l’arxiu feed al sistema lector de feeds i llestos, ya podrem llegir les noves noticies. Hi han diverses maneres, tal com he comentat abans, de dur a terme aquesta lectura:

- Mètodes Online: Un bon exemple d’un servei online és la plana web www.bloglines.com. Aquesta plana ens ofereix un servei per poder llegir de forma actualitzada un weblog concret o diferents (només cal indicar l’arxiu feed).

- Mètodes Offline: Aquests són dels que volia parlar. És software el qual a través de l’enllaç URI a l’arxiu feed del weblog corresponent, podem llegir les noves notícies publicades al weblog i sense caler de consultar la plana web. Trobo que són d’una gran utilitat, donat que ens estalviem el recordar la URL del weblog que volem consultar, i quan tenim molts weblogs als que estem habituats a consultar encara molt millor, tan sols cal fer click sobre el botò “update” i ens ho actualitzarà tot.

* Una bona finalitat a aquestes subscripcions, és la dels diaris digitals (El Mundo, El Pais, La Vanguardia,…), els quals tambè ofereixen enllaços feeds (per cert, difícils de trobar) i d’aquesta manera podem disposar de totes les notícies diaries socials al nostre ordenador. Tot seguit us indico els arxius feeds d’uns quants diaris:
–El País: abraldes.net/feeds/elpais.xml
–El Mundo: abraldes.net/feeds/elmundo.xml
–La Vanguardia: www.lavanguardia.es/rss/index.rss
–BBC World News: news.bbc.co.uk/rss/newsonline_world_edition/front_page/rss091.xml
Altres:
–Barrapunto: backends.barrapunto.com/barrapunto.rss
–Google Blog: www.google.com/googleblog/atom.xml

* Hi han diferents programes implementats, els quals poden ésser instal·lats al nostre ordenador: Liferea (C-gtk),SnowNews(consola-ncurses),straw (Python-GNOME),Syndicator (Perl-GTK), RSSOwl(Java). Jo personalment, estic utilitzant Liferea. Actualment es troba en desenvolupament, però és molt intuitiu i fàcil d’utilitzar. Per cert, heu d’anar a Preferences, sel·leccionar “usr browse command” i introduïr-hi “[mozilla|firefox|...] %s”, per a que us obri els links que es troben dintre els articles (ScreenShots Liferea).

-Trobo que tot aquest món dels weblogs és interesant, donat que es pot publicar quantitat d’informació i ésser llegida a l’instant. Ara estic a punt de donar d’alta la meva plana web que tambè hi posaré un weblog personal i el donaré d’alta al Planet GPLTarragona.

-Em deixo coses per comentar, com ara els tipus de sindicació (XML,RSS1.0,RSS2.0,ATOM,RDF,…), comunitats de weblogs (Planet-GPLTarragona,…), …. Espero que no se us hagi fet pesat,xD.
Autor: jeusdi

Enviar la senyal de una ATI a una Tele

Vaig a intentar explicar com fer per enviar una senyal des de un aparell emissor conectat a la tarja ATI del ordinador i un altre receptor a la televisió per poder veure les nostres pel.licules, conferències etc , i no morir en el intent.

Primer descarregar el programa que hi ha a http://0pointer.de/lennart/projects/atitvout/ aquest es l’enllaç: http://0pointer.de/lennart/projects/atitvout/atitvout-0.4.tar.gz , jo uso el Ark per a descomprimir a l’arxiu descarregat al directori que vulgui en aquest cas /home/vaigdekul/program .
Després apareixerà al directori program un altre directori més que es diu “atitvout”.

Obrim una consola com a root i escribim :

cd /home/usuari_que_ets/Programa_on_has_descomprimit_el_arxiu_tar.gz/atitvout

després un cop al directori atitvout escriurem :

make

un cop compilat tornarem a escriure:

make install

Si fas servir debian tot aquest procés es simplifica amb un “apt-get install atitvout” (fent-ho com a root).

llavors un cop instalat el programa escriurem a la consola “atitvout detect” (sense cometes), aixo fa que el programa ens mostri els dispositius conectats a la tarja de video, en el meu cas apareix.

[root@localhost vaigdekul]# atitvout detect
CRT is attached. (monitor)
TV is attached via Composite. (sortida de TV que te la tarja)

Per activar la sortida a tv tenim que posar:
atitvout active t

i per a últim pas per a veure la pel.licula posar:

mplayer -vo vesa /home/usuari/la adressa o be el nom de la pel.licula.avi (per exemple)

Es posarà la pantalla del monitor tota negra i llavors podrem veure la pel.licula per la televisió.

Per a tornar a la posició del escriptori tindrem que escriure encara que no veiem res:

atitvout c

He de comentar que a mi al posar atitvout c solament deixa d’emitir senyal a la televisió però no torna al escriptori , quan sol.lucioni el problema actualitzaré aquesta informació.

Vaigdekul i Neil
Autor: vaigdekul

SILC: Protocolo de conferencias seguro

SILC es un protocolo libre (y en un futuro standard) que viene acompañado de su respectiva implementación (servidor, clientes, librerias…) y tiene como objetivo permitir la comunicación de forma segura. Su desarrollo se inició en 1997 aunque de forma discontinua, no tomó fuerza hasta el 1999 saliendo la primera versión en el 2000. Su precursor fue el finlandes Pekka Riikonen, especialista informático en el campo de la seguridad.

Podriamos definir SILC como un híbrido entre IRC y la mensajería instantanea ya que hereda funcionalidades de ambas ramas, sin embargo ha sido diseñado desde el inicio pensando en la seguridad. SILC proporciona seguridad a unos niveles superiores a la seguridad que puede ofrecer la combinación de cualquier protocolo no seguro (e.g. IRC, Jabber, MSN Messenger…) junto con tecnologías como TLS/SSL y GnuPG/PGP. El principal motivo que dan en su web es que es muy difícil hacer seguro un protocolo inseguro utilizando un añadido (e.g. SSL) por encima, sin embargo se puede conseguir una seguridad superior si diseñamos desde 0 un protocolo con esas características. Por ejemplo, SSL es ideal para comunicaciones entre 2 máquinas, pero cuando han de intervenir más nodos como por ejemplo ocurriria en un canal (como los del IRC) su funcionamiento no es tan bueno (por ejemplo nadie te asegura que todas las personas han conectado con SSL al servidor).

Continuar llegint SILC: Protocolo de conferencias seguro…